Amics i amigues, fa uns
anys, a la marató de València van rebaixar el temps màxim per acabar-la. Era de
sis hores i la van establir en 5 i mitja. A la de Barcelona en donen sis. No
ens podem queixar. Però, sí. Perquè ja n’he parlat en aquest espai -i on sigui
que puc- que sis hores és poc temps per a segons quins participants de certes
edats. A mi, per exemple. Per la qual cosa, correré la de l’abril de l’any que
ve i deixaré de participar en les properes. A la de València, que l’he fet
vàries vegades, per descomptat que no podré tornar-hi. Però a la de Barcelona tampoc.
I és molt curiós que podria fer-ho en altres llocs, com Tòquio, que donen 7
hores, o a moltes ciutats d’altres països amb més temps i tot, però no aquí, que som més papistes que el
Papa. De tot plegat, el que em sap greu es que -pel que he pogut llegir a les
xarxes-, hi ha alguns corredors populars que se n’alegren de
la reducció i els agradaria que es fes també a la de Barcelona. I em pregunto:
Quin mal els hi fa que algunes persones d’edat avançada corrin la marató
lentament? Fins el cap de setmana que
ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.
Miquel Pucurull
20/12/2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada