Tot seguit, passat l’indicador del km 4 a la Travessera, passarem per davant d'un complex de cases de color blanc, a la nostra dreta, que fa xamfrà amb el carrer de Numància. Van ser construïdes en els terrenys que va ocupar el Barça abans de l'actual. Fou el llegendari Camp de Les Corts. Amb el temps va ser nomenat, com el del Bilbao, “la catedral del futbol”.
Per altra banda, i en un altre sentit, el lloc havia estat sovint un baluard de la resistència catalana durant la dictadura de Primo de Rivera. Al juny de 1925 va ocórrer un incident històric: en un partit abans del qual el club volia homenatjar a l'Orfeó Català, una banda de música es va veure obligada a interpretar l'himne d'Espanya. Just en el moment d'iniciar-se els primers acords, el públic va començar a xiular i l'autoritat governativa, ipso facto, va clausurar el camp durant tres mesos.
Del Camp de les Corts se'n expliquen un munt d’històries: una d’elles és la de que quan es va acabar de construir el conjunt d’habitatges blancs que conformen el que va ser el recinte, l'arquitecte va rebre milers d'anònims de culers, posant-lo de volta i mitja... pel seu color blanc.
Passant a prop d'un camp de futbol tan mític, qui sap si veurem com els espectres de jugadors que es van fer llegendaris en aquest lloc: Samitier, Zamora, Alcantara..., i no diguem, Kubala, celebraran el nostre pas i ens faran costat, tot aplaudint l'esforç que estem fent avui.
Kubala, per a molts (un servidor entre ells) el millor jugador del Barça de tota la història. (Camp de les Corts 1954)
Una cosa no gaire festiva sobre el Camp de Les Corts és el fet que, acabada la guerra, i represos els partits, el Barça va ser especialment vigilat pel règim amb l’objectiu de tenir controlat un club que havia fet sempre bandera de la seva catalanitat. Tot i així, es conserven cròniques amb discursos de militars abans dels partits que preconitzaven l’inrevés: una suposada “espanyolitat del Barça” com, per exemple la del partit Barcelona – Alaves de l’11 de Juliol de 1939, a La Vanguardia de l’endemà, que començava així:
“Desde que el F.C. Barcelona fundido en el Movimiento, dispuesto a figurar en la avanzada del resurgir deportivo nacional ha sido puesto en marcha por la animosa Gestora que lo gobierna, cada jornada, en el hermoso campo azul-grana, resulta una manifestación patriotico-deportiva completa. (...) El consejero nacional señor Gimenez Caballero exaltó el sentido del deporte al servicio de España. Saludó a la representación alavesa, y recordó a la cuarta de Navarra que reconquistó Cataluña sabiendo que aquí estaba deseándolo, un gran pedazo de España”
En aquella època, els jugadors i els socis del Barça estaven obligats a saludar davant d’un monument als caiguts que van posar al Camp de Les Corts. Ho havien de fer a l'estil feixista, abans de cada partit.
En acabar la Travessera hi trobarem el senyal del Km5,
la qual cosa voldrà dir que haurem corregut els cinc primers quilòmetres de la
marató. Els experts diuen que aquests s’han de fer de manera còmoda perquè són
la clau per arribar sencers al final. ¿Els hi haurem fet cas? Esperem que si.
Una altra cosa: en aquest punt haurem trobat el primer avituallament d’aigua.
Aquí si que no cal ser gaire expert per afirmar-ho: s’ha de beure encara que no tinguis set.
Miquel Pucurull
21/02/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada