Amics i amigues, l’esport és una font de valors . No cal dir-ho. Valgui el següent exemple: als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, dos amics japonesos, en Shuhei Nishida i en Sueo Öe, van quedar finalistes del salt de perxa. La prova la va guanyar el nord-americà Earle Meadows, que va saltar 4 metres i 35 centímetres. El segon i tercer lloc l’ocupaven ells dos, que havien aconseguit 4m 25. Per dilucidar qui havia de ser la plata, els jutges els hi van oferir continuar saltant un centímetre més. No van voler fer-ho. No van voler saltar perquè cap dels dos volia guanyar a l’altre. Cap dels dos volia competir per la plata relegant el seu amic al bronze. Els jutges, sorpresos, van atorgar el segon lloc i la medalla de plata a Nishida, que era el més gran d’edat , i la tercera plaça i el bronze a Öe. En Nishida no va quedar satisfet. Li va demanar la medalla al seu amic, i de tornada al Japó, el primer que va fer va ser encarregar a un joier que dividís els dos guardons i unís les dues meitats dels metalls. I així va ser. D’aquesta manera, els dos amics de l’ànima compartirien per sempre una medalla olímpica, meitat plata i meitat bronze, idèntica cadascun. Ja ho deia l’il·lustre doctor Broggi: "Si trèiem del món l’amor i l’amistat, què ens queda?" Fins el cap de setmana que ve, correu molt. De pressa o a poc a poc, però molt.
Miquel Pucurull
22/01/2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada