Amigues i amics, sovint glossem les gestes que fan alguns esportistes. Una victòria, un record, qualsevol repte que protagonitzin alguns famosos semblen dignes de fer-ne elogis sense mesura. Però avui voldria lloar el que fan els homes i dones anònims que fan esport només pel plaer de fer-lo. Per res més. Joves, o no gaire. Corren -per exemple- qui sap si de molt matí, o en acabar el dia, quan el més adient potser seria quedar-se a casa. No guanyen mai cap medalla. Però gaudeixen, i gaudiran, dels avantatges que suposa el mantenir-se en forma. De fer que el cos i la ment no es rovelli i es vagi malmetent amb els anys. Cada cop n’hi ha més que ho fan. Jo els animo ferventment a seguir, a no defallir. I aconsello als que encara no ho facin a que es decideixin. No importa l’edat, els hi recomano seriosament a que es moguin. No cal que facin maratons, necessàriament, sinó a que s’activin. Senzillament. Sense pensar-s’ho. No aconseguiran cap trofeu. Però es trobaran més bé en tots es aspectes; més realitzats i realitzades. Seran més feliços, i en ser-ho, ajudaran també als demès, perquè la felicitat es transmet als que ens envolten, i contribuiran a que el món, d’aquesta manera, sigui una mica millor. Fins el cap de setmana que ve, correu o corrinyeu molt.
Miquel Pucurull
08/05/2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada