Aconseguir una medalla olímpica: més enllà de l'esport

L’esport és una activitat magnífica. Quina bona pensada van tenir els grecs quan es van inventar el Jocs Olímpics! Però segur que no es podien imaginar, ni ells ni el baró que els va recuperar fa més de cent anys, el que arribarien a fer els esportistes -i sobre tot els països que representen- per tal d’aconseguir alguna medalla.

Segons es pot llegir a la premsa, els entrenaments a que estan sotmesos alguns esportistes professionals, resulten, especialment per als que com el sotasignat entenem l’esport com una forma de lleure, una autèntic mal són. 

Exemples n’hi ha uns quants: l’entrenador del piragüista David Cal, que ha estat medalla d’or, ha dit que es va posar a plorar quan va tornar a veure al seu fill d’un any, després d’haver estat aïllat durant tres mesos en un poble de Lugo amb el seu pupil, concentrats exclusivament a entrenar, amb la família lluny.

Res comparat, però, amb altres casos, en especial els d’alguns xinesos:

A Wu Minxia,  la guanyadora de l’or olímpic en trampolí tres vegades seguides, a Atenes, a Pequin, i ara a Londres, no li van dir que s’havien mort els seus avis fa un any, ni que sa mare patia un càncer, per a que no afectés a la seva preparació i no desviar l’objectiu de tornar a guanyar la medalla d’or.

"Mai vam parlar amb ella del que passava a casa" ha dit el seu pare. "Fins i tot, quan l'àvia va morir, va ser com si tingués una premonició i ens va trucar preguntant si estava bé. Vam haver de mentir. Ha estat així durant molts anys, lluny de nosaltres i dedicada només a entrenar. Fa temps, que sabem que la nostra filla no ens pertany completament".

Wu Minxia

No és estrany, així, que amb els mètodes a que estan sotmesos els xinesos, guanyin moltes medalles als Jocs. Una mostra del que fan, ja de molt petits, per preparar-los, es veu en aquest vídeo que circula per la xarxa:  

http://www.youtube.com/watch?v=KXN4oj0SpDk&feature=youtu.be

Òbviament, això no és esport. Ni de bon tros.

Miquel Pucurull