Les personalitats del corredor

Traduït de “El Mundo del Atletismo”

Quan hom decideix passar-se a una vida diferent a la que té i inclou en aquest canvi la pràctica del córrer, passa per una transformació molt curiosa. Des d'aquella figura sedentària d’abans fins a la figura atlètica i predisposada a recórrer quilòmetres sense cap complex, es perfilen una sèrie de transformacions, les quals poden donar-nos una visió bastant distinta de nosaltres mateixos, davant el mirall i davant els altres. No obstant això, no tots els practicants han realitzat una metamorfosi completa: alguns, han partit d'un punt intermedi, uns altres, des del principi. En qualsevol cas, donarem via lliure al sentit de l'humor i que cadascú s'identifiqui – si vol - amb alguna d'aquestes personalitats.

El Principiant És la fase mes difícil ja que, no solament hem d'adaptar el nostre cos a la nova rutina, sinó que, a més, l'estil de vida canvia gradualment. És possible que al nostre principiant els seus amics i familiars no li donin gaire suport, ja que, o bé l'atletisme no entra en les seves vides o veuen la seva nova activitat com un capritx temporal. El nostre corredor és poc constant, si fa mal temps, no correrà, o buscarà qualsevol excusa per a no fer-ho. Qualsevol temptació serà fàcilment acceptada per la seva voluntat: una invitació al cinema en la seva hora habitual d'entrenament, salts en la dieta que acaba d'imposar-se. El mes difícil per a ell?. Entrar en la necessària disciplina i autocontrol.

L'Aficionat Comença a gaudir corrent. Pot fins i tot haver-se creat un grup de companys de fatigues on cap d'ells té encara grans pretensions. La salut i la diversió són els seus objectius. Els plans d'entrenament no entren en la seva rutina. Gradualment, però, el nostre protagonista intenta imitar certs aspectes i gestos que veu en corredors mes experimentats; i les ganes de progressar en el seu nou hobby el portaran a demanar-los consell. En aquesta etapa, les lesions són un factor determinant en la seva moral; poden, desanimar-lo per complet o generar un estat de angoixa i ansietat que li provoquin un empitjorament del seu estat. Tot i així, córrer és una cosa que el diverteix i no vol a deixar-ho per una petita molèstia aquí o allà.

El “Fan de les curses” El nostre personatge comença a conèixer el món del córrer i a documentar-se de manera indiscriminada. Corre qualsevol cursa que se li posi per davant sense fixar-se en distància, calendari o intensitat. No entrena amb un objectiu, però entrena molt. Per a què? Per veure de guanyar al seu grup d'amics..., per viure l'ambient de les carreres... Sol sobre-entrenar-se i pateix lesions amb freqüència. No obstant això, viu el córrer intensament, i això, de vegades, el duu a estats periòdics de irritabilitat.

El Corredor Amb més experiència, el nostre amic sap establir períodes d'entrenament i de descans. Utilitza les competicions com preparació per a unes altres mes importants i és conscient de les seves pròpies limitacions. Comença a plantejar-se ésser dirigit per algun monitor o entrenador i fins i tot forma part d'algun club d'atletisme.




L'Atleta Punt i final, ha aconseguit la transformació completa. Sap establir els períodes de recuperació. El que va ser en un principi una rutina d'oci s'ha convertit pràcticament en una “professió”. Coneix el seu cos i sap interpretar els seus avisos i preveure quan ha de baixar intensitat i la forma de fer-ho. És disciplinat i es planteja uns determinats objectius i per a això utilitza una planificació anual que el duguin a aconseguir-ho. La falta de suport familiar i del seu cercle d'amics inicial, s'ha convertit en admiració. Ja no és un vici passatger, és un atleta i com a tal és tractat amb respecte, fins i tot per aquells que no veien la pràctica atlètica com una cosa possible en la seva persona.

                                                                     ------o------